Poema: No al yihadisme ft. Carlos

Hi havia una vegada

en un conte no de fades

un grup de terroristes

es van presentar

dient que al món volien alliberar.

Seguien una falsa religió

causaven al món tensió

i quan passaven a l'acció

causaven una gran destrucció

tot dient que era la lliberació.

Van causar moltes morts

van causar molta por

van causar un gran caos

que va enfosquir al món

que volia la pau per a tothom.

Cada bomba

causava un cataclisme

hi havia víctimes cada día

totes causades per la bojería.

Amb tota claredat

els hi faltava humanitat,

ocupant Síria i Iraq

per aconseguir un califat

i la fugida del refugiat.

I el terror van causar

dient abans d'explotar

"Allahu Akbar!"

CARTA

Desitjada meva,
Ha arribat e moment de separar-nos.
Tots dos hem passat per grans moments i per dificultats encara majors. Han sigut uns bonics 25 anys, però tot hi així, per a mi no és suficient. Potser et sonarà com una excusa, però la veritat és que no es cula teva. Sempre he admirat a una altra, una e misteriosa i desconeguda com tu, i tot hi que l'admiro també en fujo d'ella i sempre que penso en una de vosaltres penso en l'altra i no os oblido. En alguns aspectes sou semblants i plenes de sorpresa, però també sou molt oposades.No vull que m'enyoris ja tu ja en tens prous de pretendents. Adéu vida meva vull conéixer a la mort i obldar-me de les meves penúries. Demà tot haurà acabat i ja no hi seré, però lluita per qui encara són i perquè no pateixin com jo.
Un últim suspir
Brackford
CitiVille 27/9/2957

P.D.: Cuida de la meva familía si us plau.